divendres, 11 de setembre del 2009

De cultura i tecnologies

No sé ben be perquè, però el cas és que sense patir cap símptoma de tecnofilia en la meva vida professional m'he vist gairebé sempre involucrat en major o menor en això del que abans s'anomenava les "noves tecnologies".
La cosa ve de lluny, ja que abans de fer el salt al sector cultural, quan estava batallant en la trinxera del sistema educatiu en instituts de secundària, em vaig veure involucrat en la primera edició d'una mena de concurs telemàtic en que la gran aventura consistia en poder enviar uns fitxers per correu electrònic, això amb ordinadors que encara anaven amb el sistema operatiu MS-DOS. Tot seguit em vaig convertir en "coordinador d'informàtica" tasca que va comportar que em passes tot un curs batallant amb un mòdem (recordeu què és això?) de 14.400 kb (i recordeu amb quina facilitat es penjaven els ordinadors!). La meva relació amb la digitalització s'eixamplava amb cursos i habilitats de tot tipus: pàgines web, administració de xarxes; vaig participar en un programa pilot de l'ICE en el qual experimentàvem amb programari educatiu a l'aula. Fins i tot vaig participar en el "cablejat" del darrer institut on vaig exercir ja que es va inaugurar l'any 2001 sense preveure aquesta necessitat per part dels serveis de planificació educativa. Vaja que es pot dir que això de la informàtica "ho tocava", però tot i així mai em vaig poder desprende de la sensació que per molt que intentés posar-me al dia, sempre anava un pas (o dos) per darrere del que "tocava" en cada moment. De fet eren aquells anys en que quan aprenies a fer anar un programa ja en sortia una nova versió incompatible amb l'anterior, i per estar al dia et calia un vetlla permanent per mantenir actualitzats màquines i programes.

De la pràctica a la teoria
Doncs amb tot aquest bagatge l'any 2002 vaig fer el salt al CERC de la Diputació de Barcelona, on teníem un servei d'informàtica fantàstic, i on lògicament, no calia desenvolupar les habilitats i les artesanies que ens calia fer a l'institut per poder estar al dia. Tot semblava indicar que la meva relació accidental amb la informàtica i les "noves tecnologies" s'encaminava cap a la lenta extinció, quan el destí va fer que amb motiu d'una activita formativa que es va fer al CERC coincidís amb dos craks de la cultura i la tecnologia com són en Joan Mayans i en Guillem Mundet, fundadors de l'Observatori per a Cibersocietat.
Doncs vet aquí, d'aquesta coincidència en va sortir l'encàrrec i la coordinació d'una recerca -a les hores exercia de responsable del programa d'estudis del CERC- a l'Observatori sobre l'impacte de les noves tecnologies en les organitzacions culturals al món local. I resulta que aquest estudi va resultar ser una experiència pionera al nostre país, i a partir d'aquí se'm van obrir les ganes de continuar estirant d'aquesta relació entre cultura i digitalització que ja a les hores (2002) s'entreveia determinant tal i com s'ha confirmat abastament.
D'aquest nou retrobament amb les tecnologies digitals en va sortit la meva participació en activitats formatives i una sèrie de publicacions, algunes de les quals es poden trobar en línia. La primera va sorgir d'una reflexió sobre el que havia donat de si l'estudi esmentat "E-cultura:TIC i gestió de la cultura" (2003). L'article va tenir un cert component de novetat en el panorama de la gestió i les polítiques culturals, per la qual cosa em van demanar una traducció a l'espanyol que es va publicar també en línia al Portal Iberoamericano de Gestión Cultural, concretament al número 10 del Boletin de Gestión cultural "TIC y gestión de la cultura: ¿Políticas e-culturales? (2004). Una ampliació adaptada del mateix article es va publicar al número 6 de la revista Perifèrica de la Universitat de Cadis "Cultura y nuevas tecnologías: ¿Hacia unas políticas e-culturales? (2005).
En tots aquests articles, es fa un esment especial a la relació entre cultura digital i polítiques culturals locals, i de la maduració d'aquest argument en va sortir encara una altra publicació, editada en català en un número monogràfic de l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (2006). Aquest document només està disponible en paper, però se'n pot trobar una versió electònica al poral de l'Observatori per a la Cibersocietat "TIC i gestió de cultura: implicacions en l'àmbit local"
La darrera incursió en aquest àmbit va sorgir d'una ponència a les jornades "Meridians" de la Universitat Jaume I de Castelló l'any 2008 ". El document s'ha publicat en català i castellà en edició en paper "Cultura 2.0: Els reptes de l'acció cultural en l'era de la WEB 2.0". En aquest -de moment- últim document sobre la qüestió s'aborda la complexitat que introdueix sobre la formulació de polítiques culturals locals la generalització de la WEB 2.0

I de la teoria a la planificació

L'abril de 2007 em vaig incorporar al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya com a cap de servei de planificació d'equipaments. En aquesta nova etapa professional, tampoc m'he pogut desempallegar de la cultura digital. De fet, això seria del tot impossible si ens atenem als arguments que s'exposen en els materials esmentats en el punt anterior, ja que es parteix de la quasi premisa que a hores d'ara tota la cultura pot tenir alguna relació amb la digitalització.
Aplicant aquesta premissa, el Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat 2009-19) que he contribuït a elaborar i redactar estableix entre els seus objectius la incorporació plena del paradigma digital als equipaments culturals del segle XXI. Això, més enllà de l'àmbit conceptual comportarà l'establiment d'un quadre de recomanacions tècniques i d'instruccions per tal que els nous equipaments que s'implantin o es renovin dins aquest pla no es facin d'esquenes a les tendències de la digitalització. Aquestes intencions van quedar expressades i recollides en un document sorgit d'una taula de treball del PECCat.