Welcome Lenin!!

Com podeu suposar, el títol de l'entrada és una picada d'ullet a una de les primeres pelis que ens va traslladar a l'antiga RDA: Goodbye Lenin. Aquesta era la versió amable de l’invent, després vindria La Vida dels Altres, que d’amable en tenia ben poc i on se’ns posà la pell de gallina amb els mètodes policials d’un estat totalitari. Però la cosa no va pas de comunisme sinó que continua amb el filó de l’índex TRANSLATIONUM de la UNESCO al qual ja ens hem referit en comentaris precedents. Anem al gra: endevines quin és l’autor/a més traduït/da de la història? Si senyor, 10 punts, no podia ser una altra que Àgatha Christie amb 6.837 obres traduïdes, seguida de prou lluny per Jules Verne (4.457) i els acompanya en el podi el gran W.Shakespeare (3.945). Però qui ocupa el següent lloc en el rànking? Cervantes? Moliere? Potser Dostoievski? Calent, calent...el quart classificat és rus, però no va escriure ni els Germans Karamazov ni Anna Karenina, es va decantar per temàtiques com ara “L’estat i la revolució” i de nom de pila es deia Vladimir... Si senyor, Lenin és ni més ni menys que el quart autor més traduït de la història. Benvingut al club i que li aprofiti als lectors si encara n’hi queden, però no digueu que no s’han de tenir ganes!!!
El llistat és una capsa de sorpreses i de detalls inesperats: 3dones acompanyen a la imbatible reina del suspens en el “top 10”; totes elles escrivint en anglès i de gèneres més aviat fulletonescs. L’anglès col•loca en total 6 entrades al “top 10” i la resta d’aquests llocs d’honor se’ls reparteixen França, Rússia –thank you Lenin!- Dinamarca i Alemanya, en aquest cas, mano mano de literatura infantil entre Andersen i Grimm.
Lenin (i Marx i Engels que tampoc hi podien faltar) a banda, la cosa va bàsicament de literatura de ficció: la filosofia no treu el cap fins a Nietzsche al lloc 38, just per davant de Plató (40), als quals deixa ben erera un altre autor de best sellers irreductible: Karol Józef Wojtyła (alies Joan Pau II).
Ah, per cert, no hi cap representació catalana al “top 50” tal i com era d’esperar, i pel que fa a literatura espanyola, el primer representant entra pels pèls: el realisme màgic de Macondo situa a Gabo Garcia Marquez just al lloc 50.

No llegiu traduccions en espanyol!!!

No patiu, que no he estat víctima d’un atac d'aïllacionisme cultural. El títol és per provocar: llegiu tot el que us vingui de gust i com us vingui de gust. El cas és que l’altre dia, a propòsit de la publicació del nou llibre de la Najat El Hachmi (vegeu l’altre bloc) em vaig assabentar que la seva primera novel·la L’Últim Patriarca (2008) ja ha estat traduïda a 10 llengües i se’n negocien més. Una fita sens dubte gens menyspreable, per no dir excepcional per a qualsevol autor novell en català.

I just després de llegir això, no sé com, vaig anar a parar de rebot a aquesta pàgina de la UNESCO on es porta el registre de totes les traduccions que es realitzen arreu del món. Si us agraden els números, ja us hi entretindreu, però en tot cas no em puc estar de comentar alguns detalls. Resulta que hi ha documentades i compatibilitzades traduccions en prop de 900 llengües.

El llistat quant a llengua original dels documents l’encapçala òbviament l’anglès amb més de 1.100.000 traduccions d’obres angleses a altres llengües, però atenció, i aquesta no us l’esperàveu (o si!) resulta que l’anglès baixa fins al 4rt lloc com a llengua de destí de traduccions: és allò que diem, el món anglosaxó és molt impermeable a tot allò que ve de fora. Més coses, l’espanyol se situa en 3r lloc (per davant de l’anglès) com a llengua de destí i baixa al 6e lloc com a llengua d’origen de les produccions amb 47.369 obres i per darrere d’anglès, francès, alemany, rus i italià (una dada que per cert, no l’afavoreix gaire tenint en compte el nombre de parlants d’algunes llengües que el precedeixen).

Però i el català? Òbviament lluny d’aquestes xifres, però compte, ocupant els llocs 24 com a destí i 22 com a origen amb prop de 7.000 obres traduïdes, per davant de moltes llengües europees i d’altres amb desenes de milions de parlants, i ocupant el primer lloc entre les llengües minoritzades, no estatalitzades o com les volgueu qualificar. Evidentment no es tracta d’entrar en competències impossibles amb el castellà o altres llengües hegemòniques, però si que cal reconèixer que per assolir aquests modestos números s’ha hagut de treballar fort des de molts fronts, i cal seguir-ho fent. Massa sovint el “conglomerat industrial-cultural” ens posa totes les dificultats per accedir a una traducció en català, i totes les facilitats per fer-ho en castellà. En aquest cas, només reclamo la llibertat de poder triar en igualtat de condicions. Ja sé que emprenya i fatiga haver de perpetuar actituds resistencialistes, però no podem baixar la guàrdia en qüestions com aquesta per tot allò que impliquen: defensem les traduccions en català.

Mentrestant, a la capçalera m’espera un llibre d’aquest gran escriptor català de Xile que fou Roberto Bolaño: los detectives salvajes