dimecres, 23 de juliol del 2014

Els números dels (i les) NI-NI


En l’entrada anterior constatàvem la tendència a un predomini com més va més acusat del component de gènere femení en els estrats superiors dels sistemes educatius. El sorpasso femení en les matrícules universitàries ja ha quedat enrere, la quota és ara del 60% i pujant.. Les noies també són majoria al batxillerat i s’equiparen amb els nois a la FP de grau superior. Per contra, els nois predominen en la FP de grau mitjà i, sobretot, en els PQPI. Estudis aquests dissenyats com a programes de segona oportunitat per als joves que abandonen el sistema escolar de forma prematura i/o sense aconseguir cap tipus d’acreditació. I així com l’èxit i l’excel·lència educativa s’associa preferentment al component femení, és una evidència que l’altra cara de la moneda, l’abandó prematur i el fracàs escolar té un component clarament masculí. Les dades són irrefutables. Fixem-nos amb les dades de 4rt d’ESO del curs 2011-12 a Catalunya:


TOTAL
%
DONES
%
HOMES
%
MATRICULATS
65.215

31.750

33.465

GRADUATS
54.093
82,9
27.506
86,6
26.587
79,4
NO GRADUATS
11.122
17,1
4.244
13,4
6.878
20,6

Com es pot comprovar hi ha més de 7 punts de diferència entre el nois i les noies que no aconsegueixen el graduat d’ESO. Per tant, aquests més de 11.000 noies i noies no graduats per mantenir-se dins el sistema el sistema escolar tenien tres opcions fonamentals de dara el curs següent 2012-13: repetir curs, acudir a un PQPI o a un curs de preparació per accés a cicles formatius de grau mitjà (CFGM)
Si analitzem ara les dades del curs següent 2012-13, van repetir curs un total de 4.825 alumnes, menys de la meitat dels no graduats. En aquest cas, les diferències de gènere s’atenuen situant-se en menys de 4 punts: van repetir el 45,7% de les noies no graduades i el 41,9% dels nois:


TOTAL
%
DONES
%
HOMES
%
NO GRADUATS
11.122

4.244

6.878

REPETIDORS
4.825
43,4
1.941
45,7
2.884
41,9
NO REPETIDORS
6.297
56,6
2.303
54,3
3.994
58,1

I això ens deixa més de 6.000 joves de 16 i 17 anys sense graduar i sense repetir, de forma que es poden considerar dins l’abandó prematur atès que no han aconseguit cap tipus d’acreditació acadèmica. Aquests joves han d’acudir als programes de segona oportunitat que en el curs 2012-13 van suposar aquestes dades:


TOTAL
%
DONES
%
HOMES
%
NO REPETIDORS
6.297

2.303

3.994

PQPI 16-17 ANYS
3.255
51,7
980
42,6
2.275
57,0
PROVA ACCÉS 16-17
987
15,7
426
18,5
561
14,0
PQPI+ACCÉS 16-17
4.242
67,4
1.406
61,1
2.836
71,0
ABANDÓ 16-17 ANYS
2.055
32,6
897
38,9
1.158
29,0


Sobre un potencial inicial d’abandó prematur de 6.297 alumnes, es van matricular 3.255 alumnes de 16-17 anys a PQPI i 987 a cursos de preparació de la prova d’accés a CFGM, amb la qual cosa, un 67,4% dels abandons prematurs s’haurien pogut ubicar en una opció de segona oportunitat quedant-ne els 2.055 restants restant fora . Aquesta xifra tot i ser important, suposaria poc més del 3% dels més de 65.000alumnes matriculats a 4rt d’ESO el curs anterior. I això situaria els perfils anomenats “NI-NI” de nois i noies de 16-17 anys. en aquest 3%. Però tornant a la distribució per gèneres cal remarcar un parell d’aspectes importants. En primer lloc, el fort predomini de nois en aquests programes, sobretot en PQPI. Això és una conseqüència lògica del seu predomini en l’abandonament prematur, però de les dades se’n desprèn una altra consideració: les noies estan subrepresentades en aquests programes de forma que només el16% dels nois que no graduen han quedat fora de segones oportunitats mentre aquesta xifra puja fins al 21% en el cas de les noies. En conseqüència es pot concloure que en termes estadístics les noies tenen més probabilitats d’assolir l’èxit escolar que els nois en primera oportunitat, però que en cas de fracàs, tenen menys probabilitats d’accedir a un programa de segona oportunitat que els nois.