En l’entrada anterior constatàvem la tendència a un predomini com més va més acusat del component de gènere femení en els estrats superiors dels sistemes educatius. El sorpasso femení en les matrícules universitàries ja ha quedat enrere, la quota és ara del 60% i pujant.. Les noies també són majoria al batxillerat i s’equiparen amb els nois a la FP de grau superior. Per contra, els nois predominen en la FP de grau mitjà i, sobretot, en els PQPI. Estudis aquests dissenyats com a programes de segona oportunitat per als joves que abandonen el sistema escolar de forma prematura i/o sense aconseguir cap tipus d’acreditació. I així com l’èxit i l’excel·lència educativa s’associa preferentment al component femení, és una evidència que l’altra cara de la moneda, l’abandó prematur i el fracàs escolar té un component clarament masculí. Les dades són irrefutables. Fixem-nos amb les dades de 4rt d’ESO del curs 2011-12 a Catalunya:
TOTAL
|
%
|
DONES
|
%
|
HOMES
|
%
|
|
MATRICULATS
|
65.215
|
31.750
|
33.465
|
|||
GRADUATS
|
54.093
|
82,9
|
27.506
|
86,6
|
26.587
|
79,4
|
NO GRADUATS
|
11.122
|
17,1
|
4.244
|
13,4
|
6.878
|
20,6
|
Com es pot comprovar hi ha més de 7 punts de
diferència entre el nois i les noies que no aconsegueixen el graduat d’ESO. Per
tant, aquests més de 11.000 noies i noies no graduats per mantenir-se dins el
sistema el sistema escolar tenien tres opcions fonamentals de dara el curs
següent 2012-13: repetir curs, acudir a un PQPI o a un curs de preparació per
accés a cicles formatius de grau mitjà (CFGM)
Si analitzem ara les dades del curs següent 2012-13, van
repetir curs un total de 4.825 alumnes, menys de la meitat dels no graduats. En
aquest cas, les diferències de gènere s’atenuen situant-se en menys de 4 punts:
van repetir el 45,7% de les noies no graduades i el 41,9% dels nois:
TOTAL
|
%
|
DONES
|
%
|
HOMES
|
%
|
|
NO GRADUATS
|
11.122
|
4.244
|
6.878
|
|||
REPETIDORS
|
4.825
|
43,4
|
1.941
|
45,7
|
2.884
|
41,9
|
NO REPETIDORS
|
6.297
|
56,6
|
2.303
|
54,3
|
3.994
|
58,1
|
I això ens deixa més de 6.000 joves de 16 i 17 anys
sense graduar i sense repetir, de forma que es poden considerar dins l’abandó
prematur atès que no han aconseguit cap tipus d’acreditació acadèmica. Aquests
joves han d’acudir als programes de segona oportunitat que en el curs 2012-13
van suposar aquestes dades:
TOTAL
|
%
|
DONES
|
%
|
HOMES
|
%
|
|
NO REPETIDORS
|
6.297
|
2.303
|
3.994
|
|||
PQPI 16-17 ANYS
|
3.255
|
51,7
|
980
|
42,6
|
2.275
|
57,0
|
PROVA ACCÉS 16-17
|
987
|
15,7
|
426
|
18,5
|
561
|
14,0
|
PQPI+ACCÉS 16-17
|
4.242
|
67,4
|
1.406
|
61,1
|
2.836
|
71,0
|
ABANDÓ 16-17 ANYS
|
2.055
|
32,6
|
897
|
38,9
|
1.158
|
29,0
|
Sobre un potencial inicial d’abandó prematur de 6.297
alumnes, es van matricular 3.255 alumnes de 16-17 anys a PQPI i 987 a cursos de
preparació de la prova d’accés a CFGM, amb la qual cosa, un 67,4% dels abandons
prematurs s’haurien pogut ubicar en una opció de segona oportunitat quedant-ne
els 2.055 restants restant fora . Aquesta
xifra tot i ser important, suposaria poc més del 3% dels més de 65.000alumnes
matriculats a 4rt d’ESO el curs anterior. I això situaria els perfils
anomenats “NI-NI” de nois i noies de
16-17 anys. en aquest 3%. Però tornant a la distribució per gèneres cal
remarcar un parell d’aspectes importants. En primer lloc, el fort predomini de
nois en aquests programes, sobretot en PQPI. Això és una conseqüència lògica
del seu predomini en l’abandonament prematur, però de les dades se’n desprèn
una altra consideració: les noies estan subrepresentades en aquests programes
de forma que només el16% dels nois que no graduen han quedat fora de segones
oportunitats mentre aquesta xifra puja fins al 21% en el cas de les noies. En
conseqüència es pot concloure que en termes estadístics les noies tenen més
probabilitats d’assolir l’èxit escolar que els nois en primera oportunitat,
però que en cas de fracàs, tenen menys probabilitats d’accedir a un programa de
segona oportunitat que els nois.