dijous, 7 d’abril del 2016

Una escola sense mestres, sense aules, sense llibres de text on un infant pot dedicar-se tot el dia a jugar a videojocs...

Dilluns passat el Periódico obria amb grans titulars a portada que els deures perjudiquen greument la salut dels infants segons un informe de l'OMS. No dic que no, no tinc arguments rebatre-ho, però en tot cas, seguint el mateix criteri, els exàmens, els treballs, o fins i tot els horaris i altres rutines es podrien afegir al llistat d’agents patològics. Just l’endemà, Borja Vilallonga donava pistes a l'ARA de cap on podia anar la solució a aquesta i altres patologies atribuïdes a l'escola. Esmentant experiències de pedagogia radical vigents als EUA es lamenta de la pèrdua de pistonada de la renovació pedagògica a casa nostra, aprofitant per llençar càrregues de profunditat contra un sistema públic que veu esclerotitzat i incapaç d’emprendre la senda d'una reforma radical.


El problema, si se’l pot qualificar així, és que el model que es desprèn d’aquestes experiències més que de reforma ens situaria en un marc de demolició total del sistema, ja que ens situa en la "no escola": "En català planer, ho podríem descriure com una escola que no té mestres, aules o llibres de text. Té infants que decideixen cada dia què volen fer, lliurement. Un equip de facilitadors els ajuda i guia si els ho demanen. Només si els ho demanen. En cap cas interfereixen en l’aprenentatge dels infants. Si un nen o nena vol dedicar-se tot el dia a jugar a videojocs o a futbol ho pot fer"... El problema és que aquest escenari ens situa en un altre tipus d'excessos que segur també impacten negativament en la salut.  La qual cosa ens portaria a un cul de sac de fatalitat: és l’escola en sentit ampli la que “perjudica la salut dels infants”?

dimarts, 15 de març del 2016

La inversió en educació afavoreix realment l'ascens social?

Doncs es veu que no... O aquesta és la conclusió a la qual han arribat a l'estudi del Departament de Polítiques i Intervencions Socials de la Universitat d'Oxford conduït pel professor Erzsébert Bukodi. La tesi que defensen és que l'increment de la inversió en educació no es tradueix amb un increment de la mobilitat social. L'estudi arriba a aquesta conclusió després d'analitzar l'evolució de la inversió en educació al Regne Unit des de la postguerra fins a l'actualitat.

L'estudi detecta que en el període que va del final de la IIa GM fins als anys 80, definit com a "edat d'or de l'estat de benestar" es va produir realment una mobilitat social ascendent significativa, i que aquest procés es va estroncar a partir dels 90. I que en l'actualitat es detecta un perill evident de mobilitat social descendent. Però en tots els casos, aquesta mobilitat no es pot atribuir a l'evolució de la despesa educativa, sinó que el factor determinant seria l'evolució del mercat de treball. Quan el mercat de treball va demandar professionals qualificats de forma massiva, coincidint amb la llarga etapa expansiva de postguerra, el sistema educatiu va sincromitzar aquesta demanda, però des del moment en que la demanda s'establitiza o es contrau, com ha passat recentment, la inversió educativa no té capacitat per provocar aquesta mobilitat per ella mateixa.

La recepta passaria preferentment per polítiques de desenvolupament econòmic i social que puguin generar ocupacions d'alta qualificació -allò del "canvi de model productiu". Però en tot cas, les polítiques -i les inversions- educatives haurien de proveir la força de treball amb aquesta elevada qualificació. 

dilluns, 14 de març del 2016

L'educació a Catalunya consisteix en...

Valors? Continguts? Inclusió? Compromís? Èxit escolar? NO!
Matemàtiques? Ciències? Socials? Tecnologia? Lengua y Literatura Española? TAMPOC!
Abandó? Fracàs? Segregació? Exclusió? NI AIXÒ!

Segons el membre més recent de la Real Academia Española (RAE), l'educació a Catalunya "consiste en enseñar odio a España y a todo lo español". Literal. Ras i curt. I això és així perquè els mestres i professors, professionals i directius són tots plegats una colla de talibans amb l'únic objetciu de propagar aquest odi indiscriminat a tot el que ensumi a espanyol. Així de fàcil i senzill: yo odio, tu odias, el odia, nostostros odiamos...España mala, España caca, España pu...I llestos. Bé també es deu poder recórrer a metodologies més sofisticades per casos especialment complexos i resistents...

En qualsevol altre context, un atac d'aquesta magnitud a tota la comunitat educativa, a uns professionals que es deixen la pell dia a dia a les aules per part d'un càrrec amb un alt contingut simbòlic i poder de prescripció significaria una desautorització o cessament immediat. Però aquí, res més lluny d'això, la legió de "Ciudadanos" molt centrats ells, s'han desfet en elogis del personatge, començant pel seu líder que veu en Fèlix de Azua un "hombre revelde, inteligente y libre". 

Plou sobre mullat. L'obsessió d'aquest miserable és profunda, malaltissa, i persistent. I ve de lluny. Des les innombrables plataformes que li obren les portes, començant -com no!- pel País, no perd oportunitat per vessar tones de mala llet contra els seus dimonis particulars, que invariablement porten faixa i barretina. Memorable l'article on comparava els coordinadors lingüístics que hi havia als instituts amb policies nazis -quina novetat!-  Però es veu que la persistència té premi!

Sincerament, la llengua espanyola no es mereix estar simbòlicament representada per personatges d'aquesta mena. Però ja s'ho faran.