Doncs es veu que no... O aquesta és la conclusió a la qual han arribat a l'estudi del Departament de Polítiques i Intervencions Socials de la Universitat d'Oxford conduït pel professor Erzsébert Bukodi. La tesi que defensen és que l'increment de la inversió en educació no es tradueix amb un increment de la mobilitat social. L'estudi arriba a aquesta conclusió després d'analitzar l'evolució de la inversió en educació al Regne Unit des de la postguerra fins a l'actualitat.
L'estudi detecta que en el període que va del final de la IIa GM fins als anys 80, definit com a "edat d'or de l'estat de benestar" es va produir realment una mobilitat social ascendent significativa, i que aquest procés es va estroncar a partir dels 90. I que en l'actualitat es detecta un perill evident de mobilitat social descendent. Però en tots els casos, aquesta mobilitat no es pot atribuir a l'evolució de la despesa educativa, sinó que el factor determinant seria l'evolució del mercat de treball. Quan el mercat de treball va demandar professionals qualificats de forma massiva, coincidint amb la llarga etapa expansiva de postguerra, el sistema educatiu va sincromitzar aquesta demanda, però des del moment en que la demanda s'establitiza o es contrau, com ha passat recentment, la inversió educativa no té capacitat per provocar aquesta mobilitat per ella mateixa.
La recepta passaria preferentment per polítiques de desenvolupament econòmic i social que puguin generar ocupacions d'alta qualificació -allò del "canvi de model productiu". Però en tot cas, les polítiques -i les inversions- educatives haurien de proveir la força de treball amb aquesta elevada qualificació.
