Es consideren activitats d’alt
valor afegit aquelles que incorporen un elevat grau de tecnologia (en el cas de
la indústria) i/o una major intensitat de coneixement (en el cas dels serveis).
“la determinació del grau de valor afegit de cadascun dels sectors és
subjectiu, però hi ha un cert consens a nivell internacional en utilitzar la
classificació d’activitats basades en el coneixement i la tecnologia establerta
per l’OCDE l’any 2001. En una entrada del blog “El Perfil de la Ciutat”[1]
s’establia que “l’ocupació en sectors d’activitat d’alt valor afegit és un
indicador que mostra en quina mesura l’economia d’un territori està generant
activitats que estan associades a un nivell d’innovació relativament alt, de
major inversió relativa en I+D, de major formació dels seus treballadors, en
definitiva un indicador de generació d’activitats relativament més
competitives”.

Això ha comportat que en totes
les estadístiques sobre la qüestió realitzades a Catalunya fins a desembre de 2011 i els múltiples
treballs[4]
que s’hi han basat han considerat les activitats culturals i artístiques com
a “serveis no basats en el coneixement”. I pel que sembla, aquesta confusió
o omissió fins ara no ha estat detectada des d’àmbits de “coneixement” propis
del sector cultural. En fi, que un sector deprimit, retallat i ivatitzat es queda desclassificat i “curt
de coneixement”.
[2]http://ves.cat/i35m__
[3] Activitats considerades com knowledge intensive services (KIS) a la
classificació NACE-2 consultable a: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_SDDS/Annexes/htec_esms_an3.pdf
[4]
Algunes publicacions recents que han utilitzat la classificació han estat l’excel3lent
informe “Les economies locals a la província de Barcelona (http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/52957.pdf
) i l’Anuari de la formació professional de Barcelona 2012 (http://www.fundaciobcnfp.cat/index.php/ca/)