La nota de premsa de la presentació
de l’edició de 2013 de l’Estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments
Professionals[1]
remarcava el potencial d’ocupabilitat de la FP destacant en titulars la dada
que “un 16,56% dels graduats d’ensenyaments professionals cerquen feina, mentre
que a Catalunya la taxa global d’atur és del 25,53% i del 52,71% entre els
joves d’entre 16 i 24 anys”. Aquesta comparació es referma encara més en document
de l’estudi[2] on es
detallen els grups d’edat:
Sense ànim de qüestionar el rigor ni
la qualitat global de l’estudi, ni la seva utilitat, i encara menys, el seu
contingut pel que fa al potencial d’inserció i ocupabilitat de la FP, l’estudi
adopta un criteri metodològic en un punt molt concret que resulta com a mínim
discutible. Ens explicarem. L’enquesta d’inserció distingeix la situació
laboral dels graduats recents en FP en quatre possibilitats: treballen;
estudien i treballen, continuen estudiant i busquen feina. Per tant, els
aturats corresponen, òbviament, al grup dels que “busquen feina”. I aquest grup
dels que “busquen feina” es comparen amb els aturats de l’enquesta de població
activa (EPA) amb uns resultats certament espectaculars que certificarien el més
que evident potencial d’ocupabilitat de la FP.
Però aquí hi ha un petit-gran
problema: l’EPA no considera els estudiants com a població activa[3].
Quan es diu que taxa d’atur dels joves dentre 16 i 24 anys és del 52,7%, aquí
no s’inclou el gruix d’estudiants que formen aquest grup d’edat. Per tant, per
equiparar les situacions laborals, l’enquesta hauria de calcular el percentatge
dels que “busquen feina” no pas sobre el total dels enquestats sinó sobre el
criteri EPA de població activa, i per tant sense comptar els que “continuen
estudiant. Si la comparació és fa sobre aquest criteri, el resultat difereix
considerablement i la replica de la figura del document seria aquesta:
Una lectura ràpida dels resultats ens
portaria a remarcar un parell d’aspectes força rellevats: en primer lloc, que
malgrat la correcció del criteri de comparació, el potencial d’ocupabilitat de
la FP resulta inqüestionable, i de forma molt especial entre els grups d’edat
més joves. Però les dades del majors de 25 anys requereixen una altra
interpretació. Efectivament, els graduats recents en FP tindrien una taxa
d’atur lleugerament superior a la global de Catalunya, per tant el potencial
d’ocupabilitat resultaria aquí negatiu. El criteri interpretatiu aquí seria un
altre: per afrontar el millors condicions la seva tornada al mercat de treball,
molts aturats han optat per formar-se en un cicle de FP i millorar així les
seves competències professionals.
En definitiva, els estudis
professionals són garantia d’inserció i ocupabilitat, però comptem bé
les cadires perquè ningú no es quedi dret a la taula d’en Bernat.
