Tocant el violí mentre Roma crema...

Suposo que deu ser l'equivalent a "fer-se el suec" o "mirar cap a l'altre costat" en la llengua de l'imperi (el de debò). La frase ve al cas pel contingut d'un manual sobre sostenibilitat i paràctica artística (Green mobility gide) on s'alerta sobre els perills d'això, de mirar cap a l'altre costat per part del gremi de la cultura. Deixeu-me que abusi un xic de la versió original:

Fiddling while Rome Burns?
[W]hile an overarching agreement with targets and timelines remains crucial, business and the public also have key roles to play, and the performing arts is particularly important given that they are businesses which also connect in a unique way with the public as their audiences. Firstly, by demanding higher environmental standards from themselves, colleagues, suppliers and funders, the performing arts can lead with “bottom up” initiatives, that put pressure on governments to create workable solutions, while preparing themselves for a climate changing future. Secondly, by transforming artistic practice so it includes a consideration of environmental impacts, the performing arts set an example to their audiences, which strengthens the capacity of the performing arts to participate in and indeed stimulate dialogue on this most vital issue...

Vist des d'aquestes latituds, em fa tota la impressió que si dels nostres "violinistes" depèn, Roma quedarà més rostida que el pollastre que evocava de jovenet la icona del pumk hispànic conegtut ara per la seva tasca executiva en aquesta ONG exemplar que du per nom SGAE.

Miquel Pairolí in memoriam

Lligar caps entre el passat i el present és una de les millors maneres per entendre el que va succeint. En la història ja està escrit gran part del que vivim.