Si m’erro ja em corregireu, però
afirmaria que la darrera edició d’Interacció ha tingut molt més
impacte mediàtic que totes les anteriors. I en van 15! Però resulta que la
presència en cartells anteriors de ministres, consellers, autoritats
acadèmiques i professionals de primer nivell i alguna que altra “celebrity” no
va cridar tant l’atenció com la presència de l’actual comissionada de cultura
(o cultures) de l’ICUB. I és que just l’endemà de la presentació de Berta Sureda,
el mitjà “comtal” per excel·lència ens va regalar tot una “segona” del seu
director ridiculitzant una vegada més les posicions de BCN en Comú. Ves per on,
tan parlar a Intearcció de la instrumentalització de les polítiques culturals i
se’ns despengen a La Vanguàrdia amb una instrumentalització amb tota regla d’Interacció. I és
que per rajar de la Colau, tant se val una de manters o de solsticis
com una de debats sobre cultura...
Dit això, no em puc
estar d’entonar un particular mea culpa ja que poc o molt, la meva
intervenció des del públic en el debat posterior a la presentació de Berta
Sureda va poder donar munició a LV. Vaig retreure a la comissionada, un excés de gesticulació
i de “llocs comuns dels comuns” en la visió de l’equip actual de l’ICUB. Vaig
reclamar que Barcelona ha de fer quelcom més que política cultural local, tot
reconeixent que l’acció cultural de base ha de ser prioritat primera i
màxima per qualsevol ajuntament, no es pot obviar que Barcelona és per
Catalunya i la seva cultura (o les seves cultures) quelcom més que una
administració local.
Però reclamar ambició i visió de
ciutat-estat no té res a veure amb la crítica maniquea de LV emparada en la
falsa i superada dicotomia entre cultura popular i alta cultura. I vet
aquí que surt, com no, el Liceu, que en Marius Carol situa com a víctima
propiciatòria d’una imaginaria persecució d’uns “comuns” disposats a perpetrar
l’enfonsament del vaixell insígnia del gust i la distinció barcelonins. En això
coincideixo en bona part amb Jaron Rowan però en vull parlar en un altre
moment, que la cosa té tela que dirien ara.
