dimecres, 9 de desembre del 2015

#Interacció15 i els manters

Si m’erro ja em corregireu, però afirmaria que la darrera edició d’Interacció ha tingut molt més impacte mediàtic que totes les anteriors. I en van 15! Però resulta que la presència en cartells anteriors de ministres, consellers, autoritats acadèmiques i professionals de primer nivell i alguna que altra “celebrity” no va cridar tant l’atenció com la presència de l’actual comissionada de cultura (o cultures) de l’ICUB. I és que just l’endemà de la presentació de Berta Sureda, el mitjà “comtal” per excel·lència ens va regalar tot una “segona” del seu director ridiculitzant una vegada més les posicions de BCN en Comú. Ves per on, tan parlar a Intearcció de la instrumentalització de les polítiques culturals i se’ns despengen a La Vanguàrdia amb una instrumentalització amb tota regla d’Interacció. I és que per rajar de la Colau, tant se val una de manters o de solsticis com una de debats sobre cultura...

Dit això, no em puc estar d’entonar un particular mea culpa ja que poc o molt, la meva intervenció des del públic en el debat posterior a la presentació de Berta Sureda va poder donar munició a LV. Vaig retreure a la comissionada, un excés de gesticulació i de “llocs comuns dels comuns” en la visió de l’equip actual de l’ICUB. Vaig reclamar que Barcelona ha de fer quelcom més que política cultural local, tot reconeixent que l’acció cultural de base ha de ser prioritat primera i màxima per qualsevol ajuntament, no es pot obviar que Barcelona és per Catalunya i la seva cultura (o les seves cultures) quelcom més que una administració local.


Però reclamar ambició i visió de ciutat-estat no té res a veure amb la crítica maniquea de LV emparada en la falsa i superada dicotomia entre cultura popular i alta cultura. I vet aquí que surt, com no, el Liceu, que en Marius Carol situa com a víctima propiciatòria d’una imaginaria persecució d’uns “comuns” disposats a perpetrar l’enfonsament del vaixell insígnia del gust i la distinció barcelonins. En això coincideixo en bona part amb Jaron Rowan però en vull parlar en un altre moment, que la cosa té tela que dirien ara.