Dilluns passat el Periódico
obria amb grans titulars a portada que els
deures perjudiquen greument la salut
dels infants segons un informe de l'OMS. No dic que no, no tinc arguments
rebatre-ho, però en tot cas, seguint el mateix criteri, els exàmens, els treballs,
o fins i tot els horaris i altres rutines es podrien afegir al llistat d’agents
patològics. Just l’endemà, Borja Vilallonga donava pistes a l'ARA de
cap on podia anar la solució a aquesta i altres patologies atribuïdes a
l'escola. Esmentant experiències de pedagogia radical vigents als EUA es
lamenta de la pèrdua de pistonada de la renovació pedagògica a casa nostra,
aprofitant per llençar càrregues de profunditat contra un sistema públic que
veu esclerotitzat i incapaç d’emprendre la senda d'una reforma radical.
El problema, si se’l pot
qualificar així, és que el model que es desprèn d’aquestes experiències més que
de reforma ens situaria en un marc de demolició total del sistema, ja que ens
situa en la "no escola": "En català planer, ho podríem descriure
com una escola que no té mestres, aules o llibres de text. Té infants que
decideixen cada dia què volen fer, lliurement. Un equip de facilitadors els
ajuda i guia si els ho demanen. Només si els ho demanen. En cap cas
interfereixen en l’aprenentatge dels infants. Si un nen o nena vol dedicar-se
tot el dia a jugar a videojocs o a futbol ho pot fer"... El problema és que
aquest escenari ens situa en un altre tipus d'excessos que segur també impacten
negativament en la salut. La qual cosa
ens portaria a un cul de sac de fatalitat: és
l’escola en sentit ampli la que “perjudica la salut dels infants”?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada