dijous, 7 d’abril del 2016

Una escola sense mestres, sense aules, sense llibres de text on un infant pot dedicar-se tot el dia a jugar a videojocs...

Dilluns passat el Periódico obria amb grans titulars a portada que els deures perjudiquen greument la salut dels infants segons un informe de l'OMS. No dic que no, no tinc arguments rebatre-ho, però en tot cas, seguint el mateix criteri, els exàmens, els treballs, o fins i tot els horaris i altres rutines es podrien afegir al llistat d’agents patològics. Just l’endemà, Borja Vilallonga donava pistes a l'ARA de cap on podia anar la solució a aquesta i altres patologies atribuïdes a l'escola. Esmentant experiències de pedagogia radical vigents als EUA es lamenta de la pèrdua de pistonada de la renovació pedagògica a casa nostra, aprofitant per llençar càrregues de profunditat contra un sistema públic que veu esclerotitzat i incapaç d’emprendre la senda d'una reforma radical.


El problema, si se’l pot qualificar així, és que el model que es desprèn d’aquestes experiències més que de reforma ens situaria en un marc de demolició total del sistema, ja que ens situa en la "no escola": "En català planer, ho podríem descriure com una escola que no té mestres, aules o llibres de text. Té infants que decideixen cada dia què volen fer, lliurement. Un equip de facilitadors els ajuda i guia si els ho demanen. Només si els ho demanen. En cap cas interfereixen en l’aprenentatge dels infants. Si un nen o nena vol dedicar-se tot el dia a jugar a videojocs o a futbol ho pot fer"... El problema és que aquest escenari ens situa en un altre tipus d'excessos que segur també impacten negativament en la salut.  La qual cosa ens portaria a un cul de sac de fatalitat: és l’escola en sentit ampli la que “perjudica la salut dels infants”?