No patiu, que no he estat víctima d’un atac d'aïllacionisme cultural. El títol és per provocar: llegiu tot el que us vingui de gust i com us vingui de gust. El cas és que l’altre dia, a propòsit de la publicació del nou llibre de la Najat El Hachmi (vegeu l’altre bloc) em vaig assabentar que la seva primera novel·la L’Últim Patriarca (2008) ja ha estat traduïda a 10 llengües i se’n negocien més. Una fita sens dubte gens menyspreable, per no dir excepcional per a qualsevol autor novell en català.
I just després de llegir això, no sé com, vaig anar a parar de rebot a aquesta pàgina de la UNESCO on es porta el registre de totes les traduccions que es realitzen arreu del món. Si us agraden els números, ja us hi entretindreu, però en tot cas no em puc estar de comentar alguns detalls. Resulta que hi ha documentades i compatibilitzades traduccions en prop de 900 llengües.
El llistat quant a llengua original dels documents l’encapçala òbviament l’anglès amb més de 1.100.000 traduccions d’obres angleses a altres llengües, però atenció, i aquesta no us l’esperàveu (o si!) resulta que l’anglès baixa fins al 4rt lloc com a llengua de destí de traduccions: és allò que diem, el món anglosaxó és molt impermeable a tot allò que ve de fora. Més coses, l’espanyol se situa en 3r lloc (per davant de l’anglès) com a llengua de destí i baixa al 6e lloc com a llengua d’origen de les produccions amb 47.369 obres i per darrere d’anglès, francès, alemany, rus i italià (una dada que per cert, no l’afavoreix gaire tenint en compte el nombre de parlants d’algunes llengües que el precedeixen).
Però i el català? Òbviament lluny d’aquestes xifres, però compte, ocupant els llocs 24 com a destí i 22 com a origen amb prop de 7.000 obres traduïdes, per davant de moltes llengües europees i d’altres amb desenes de milions de parlants, i ocupant el primer lloc entre les llengües minoritzades, no estatalitzades o com les volgueu qualificar. Evidentment no es tracta d’entrar en competències impossibles amb el castellà o altres llengües hegemòniques, però si que cal reconèixer que per assolir aquests modestos números s’ha hagut de treballar fort des de molts fronts, i cal seguir-ho fent. Massa sovint el “conglomerat industrial-cultural” ens posa totes les dificultats per accedir a una traducció en català, i totes les facilitats per fer-ho en castellà. En aquest cas, només reclamo la llibertat de poder triar en igualtat de condicions. Ja sé que emprenya i fatiga haver de perpetuar actituds resistencialistes, però no podem baixar la guàrdia en qüestions com aquesta per tot allò que impliquen: defensem les traduccions en català.
Mentrestant, a la capçalera m’espera un llibre d’aquest gran escriptor català de Xile que fou Roberto Bolaño: los detectives salvajes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada