Welcome Lenin!!

Com podeu suposar, el títol de l'entrada és una picada d'ullet a una de les primeres pelis que ens va traslladar a l'antiga RDA: Goodbye Lenin. Aquesta era la versió amable de l’invent, després vindria La Vida dels Altres, que d’amable en tenia ben poc i on se’ns posà la pell de gallina amb els mètodes policials d’un estat totalitari. Però la cosa no va pas de comunisme sinó que continua amb el filó de l’índex TRANSLATIONUM de la UNESCO al qual ja ens hem referit en comentaris precedents. Anem al gra: endevines quin és l’autor/a més traduït/da de la història? Si senyor, 10 punts, no podia ser una altra que Àgatha Christie amb 6.837 obres traduïdes, seguida de prou lluny per Jules Verne (4.457) i els acompanya en el podi el gran W.Shakespeare (3.945). Però qui ocupa el següent lloc en el rànking? Cervantes? Moliere? Potser Dostoievski? Calent, calent...el quart classificat és rus, però no va escriure ni els Germans Karamazov ni Anna Karenina, es va decantar per temàtiques com ara “L’estat i la revolució” i de nom de pila es deia Vladimir... Si senyor, Lenin és ni més ni menys que el quart autor més traduït de la història. Benvingut al club i que li aprofiti als lectors si encara n’hi queden, però no digueu que no s’han de tenir ganes!!!
El llistat és una capsa de sorpreses i de detalls inesperats: 3dones acompanyen a la imbatible reina del suspens en el “top 10”; totes elles escrivint en anglès i de gèneres més aviat fulletonescs. L’anglès col•loca en total 6 entrades al “top 10” i la resta d’aquests llocs d’honor se’ls reparteixen França, Rússia –thank you Lenin!- Dinamarca i Alemanya, en aquest cas, mano mano de literatura infantil entre Andersen i Grimm.
Lenin (i Marx i Engels que tampoc hi podien faltar) a banda, la cosa va bàsicament de literatura de ficció: la filosofia no treu el cap fins a Nietzsche al lloc 38, just per davant de Plató (40), als quals deixa ben erera un altre autor de best sellers irreductible: Karol Józef Wojtyła (alies Joan Pau II).
Ah, per cert, no hi cap representació catalana al “top 50” tal i com era d’esperar, i pel que fa a literatura espanyola, el primer representant entra pels pèls: el realisme màgic de Macondo situa a Gabo Garcia Marquez just al lloc 50.